¿Azucareros por aquí?
Podría ser
y de ser así
convalidaremos lo dicho
con festín.
Ahora a mí
me gusta más la raíz de regaliz
pues endulza el paladar
y quita la sed
para cuando los calores se dejan sentir.
Autor de la poesía: José Vicente Navarro Rubio
FUENTE: http://www.histocat.cat/
Carles Camp. La indústria sucrera i les Canàries (i 3)
Vocabulari català en les indústries sucreres de les Canàries i Amèrica
El lèxic relacionat amb la tecnologia sucrera pot ser un instrument molt valuós a l’hora d’establir la connexió de la indústria del sucre de Madeira i de les Canàries i, per extensió d’Amèrica, amb València.
Prenem, per exemple, el mot castellà trapiche que designa un element essencial del procés sucrer: el molí emprat per extreure el suc de la canya de sucre. Malgrat que hi ha qui l’ha volgut relacionar amb el sicilià trapeto, que haurien adoptat els portuguesos i d’on hauria passat al castellà transformat entrapiche, està reconegut que aquest terme és una castellanització de la paraula catalana trapig (30), nom que, des d’inicis del segle XV, rebia el molí de sucre al regne de València. La castellanització trapicheja està documentada a Múrcia, l’any 1456 (31), en un intent fallit d’introduir la indústria sucrera en aquella zona, trenta anys abans del suposat viatge de la paraula de Madeira a les Canàries
Joan Coromines remarca l’origen mossàrab –no pas castellà- del terme, en el seu Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana. L’investigador Humberto López Morales, afegeix: “És curiós que la primera documentació del vocable [trapiche] no aparegui (segons el que avui sabem) fins al 1535, precisament a la Història de Fernández de Oviedo, data en veritat molt tardana per a una paraula que devia tenir uns quants segles de vida...”(32)(33). Molts segles de vida sí, però, en català, és clar.
Segons el diccionari Alcover-Moll la paraula “trapig” designa una fusta per premsar i no només l’acció de “trepitjar”. És l’eina amb què es fa l’acció de premsar. No ens ha d’estranyar que s’escrigui amb “a” puix el verb “trepitjar” és “trapitjar” en català occidental, segons ens diu Joan Corominas. Per cert, l’ús de la paraula “trapig” com a instrument de premsar canya de sucre ja consta a Castelló de la Plana el 1417.
L’origen català del mot trapiche tan sols seria la punta de l’iceberg d’un vocabulari que, tot i que requeriria d’una anàlisi etimològica acurada, desprèn un inequívoc aroma català, com ens han revelat les profuses investigacions de Manel Capdevila. Esmentarem alguns exemples:.........
No hay comentarios :
Publicar un comentario