CALLEJERO POÉTICO DE L'ALCÚDIA: ENRIC GARCÉS

Donde quiera
que al aire la batuta se menea
entre sonidos que se estrellan
allí esta
al frente de la banda de l'Alcúdia, musa eterna,
el maestro que se sabe querido
y a tal lo cuenta
su obra, esa que queda,
para conocimiento de quienes por la música
cogidos se sienten desde su infancia más tierna.
Por unas
y otras tierras,
en todas ellas,
dejó Enric Garcés, constancia de lo que era,
músico, de esa vieja escuela, con tradiciones arraigadas en su alma de director de banda y orquesta.

Autor de la poésia: José Vicente Navarro Rubio

El mestre Enric Garcés Garcés (1909-1981Naix a Faura el 18 de maig del 1909 al si d’una família amb una important tradició musical, ja que el seu pare tocava el clarinet en la Banda, - a mes havia sigut president de la Antiga Societat Musical de Faura i en els anys 40 seria el “refundador” de la Banda i un dels primers directors- i eixa afició va calar en la persona d’Enric Garcés, que es va formar com a instrumentista amb el seu pare. L’any 1929 ingressarà en l’exercit en la banda de música de la guarnició de Granollers on estava de Músic Major (director) Antonio Palanca Villar, músic saguntí molt reconegut en els seus temps que va dirigir posteriorment la Banda Municipal de València, del qual rebrà classes i acabarà la seu formació amb el mestre En Manuel Palau Boix, amb qui va realitzar estudis d’armonia, contrapunt i fuga, composició.....revalidats en el Conservatori de

Música de València amb brillants notes. Algunes de les obres que va composar o transcriure en estos moments van ser interpretades per l’orquestrà Valenciana de Cambra,concretament la transcripció d’un moviment de l’obra “Tríptic” d’Eduard Torres per a orgue (Oració del matí), transcrita per a aquesta agrupació. També van ser interpretades algunes de les seues obres per la Coral Polifònica Valentina l’Orquestra de Unión Radio Valencia, l’Orquestra de Cambra dirigida per Machancoses, etc. Del 1932 al a, i quan aquest va ser dissolt passa com a

músic a una banda de música militar radicada a Les Valls on va finalitzar la guerra i on la seua amistat amb músics de l’Alcudia de Carlet li obriria les portes cap a la direcció de bandes.

Director de L’Alcúdia de Carlet (1940-1955) Aquesta agrupació va ser una de les primeres en reorganitzar-se després de la guerra i amb la contractació d’Enric Garcés com a director, la banda guanya premis com el Concurs de Pasdobles de Cifesa (1942), el Concurs de pasdobles de Falles (València, 1943), un segon premi en el Certamen Nacional de Murcia de l’any 1944,un primer premi en la primera secció del Certamen de la Fira de

Juliol a València l’any 1946. Dos segons premis en la secció especial del Certamen de València els anys 1947 i 1949 i un primer premi en la secció especial l’any 1951. Als premis musicals aconseguits amb la banda de

l’Alcudia, s’han d’afegir a nivell personal el premi aconseguit en els Jocs Florals celebrats a Llíria l’any

1943, les col·laboracions en la revista “Sucrona” d’Alzira i en la revista “Musicografía” editada a Monòver, i la beca concedida per la Diputació  per ampliar estudis de Direcció de Bandes Civils, estudis que va realitzar sota la tutela de Manuel Palau Boix, dirigint la Banda municipal de València en un concert públic el 3 de Novembre del 1950 en els Jardins del Real.

L’any 1955 per concurs-oposició va accedir a la plaça de director de la Banda Municipal de Terrassa, càrrec que va simultanejar amb el de professor i  Director del Conservatori. També fundarà i dirigirà una Orquestra de Cambra al Conservatori. Serà en aquest període quan composarà el pasdoble “Faura” i el “Himne de Faura”. El major èxit musical amb la Banda Municipal de Terrassa va ser el primer premi en el Concurs Internacional de Música de Montpellier.

La culminació de la seua carrera artística va ser quan va accedir per concurs-oposició a la plaça de director de la Banda Municipal de Barcelona al front de la qual es va retirar, deixant una grata impressió entre els aficionats a la música d’aquesta ciutat. Com a conclusió, s’ha de remarcar la gran capacitat demostrada en la direcció de bandes, en la creació d’articles d’opinió al voltant de la música i per últim, en la transcripció d’obres de tot tipus per a les agrupacions que va dirigir, contribuint així a la difusió de la música de gran qualitat entre el públic

aficionat a les bandes.

Sergi Arrando Mañes Músic i Directiu de la S.J.M.Faura