Son los hombres comprometidos
los que siempre luchan,
unas veces a solas
y otras en compañía,
contra las soledades
que se avistan
en esos sus pueblos
sometidos por las dictaduras.
Cremalleras en los labios,
quienes no hablan
se preguntan
y de las respuestas
que no llegan
y de las libertades
que no se respiran
nacen día a día
preguntas en esos hombres
que a escondidas
se hacen pregoneros
de voces rotas
que avisan
que sin lengua viva
ni historia escrita
no hay más pueblo
que el que brilla
en los ojos del poeta
de eternas melancolías
Són els homes compromesos
els que sempre lluiten,
unes vegades tot sol
i unes altres en companyia,
contra les solituds
que s'albiren
en aqueixos els seus pobles
sotmesos per les dictadures.
Cremalleres en els llavis,
els qui no parlen
es pregunten
i de les respostes
que no arriben
i de les llibertats
que no es respiren
naixen dia a dia
preguntes en aqueixos homes
que d'amagat
es fan pregoners
de veus trencades
que avisen
que sense llengua viva
ni història escrita
no hi ha més poble
que el que brilla
en els ulls del poeta
d'eternes malenconies
Autor: Jose Vicente Navarro Rubio
No hay comentarios :
Publicar un comentario