Huimos,
cansados nos sentimos,
de los yugos,
de los castigo.
de los rumores
que arrastran los vientos impregnados de extraños sonidos.
Huimos,
de la vara,
del decreto impositivo
que atacó nuestros más elementales principios.
No hacen falta fronteras
cuando al otro lado del camino
te encuentras con un amigo
que te quiere libre,
sin más ataduras,
ni más argollas en los tobillos,
que los brazos tendidos
y las manos sellando compromisos.
Los pueblos, el mío, el tuyo,
son los ombligos del mundo
con su sabiduría atesorada
en la larga historia con sus siglos
naciendo, creciendo y muriendo,
bajo las tutelas
de quienes por ser viejos
saben de sus pueblos
hasta lo que no está escrito.
Fugim,
cansats ens sentim,
dels jous,
dels càstig.
dels rumors
que arrosseguen els vents impregnats d'estranys sons.
Fugim,
de la vara,
del decret impositiu
que va atacar els nostres més elementals principis.
No fan mancada fronteres
quan a l'altre costat del camí
et trobes amb un amic
que et vol lliure,
sense més lligams,
ni més argolles en els turmells,
que els braços tendits
i les mans segellant compromisos.
Els pobles, el meu, el teu,
són els melics del món
amb la seua saviesa atresorada
en la llarga història amb els seus segles
naixent, creixent i morint,
sota les tuteles
d'els qui per ser vells
saben dels seus pobles
fins al que no està escrit.
Autor: Jose Vicente Navarro Rubio
No hay comentarios :
Publicar un comentario