A JOSEPH
MARCH
La Delicá de
Gandia,
muller del
Tonto Talala,
cridá a L’Agüela
Puala
perque mala
se sentía:
hu ouí la
Tia Maria
de Benifayó
¿y que feu?
sen aná
tirant el lleu,
cap al
carrer á cridar
al Sereno d'
Alfafar
y al
Cabiscól de la Seu.
Mentres tant
la Delicá
per obedir á
sa mare,
de Fóyos á
la comare
a tota presa
cridá:
també al
Dolor de Secá
que diligent
acudí;
y reunits
tots allí
el resultat
de tot fón
que
vingueren á este món
els Besons
de Sedaví.
Hiagué
bateig y albolót
y se llui la
padrina
que fon la
'Infanta Tellina,
y el padrí
el Rey Matarót;
á l ú y l'
atre monyicót
se li posó
el nóm dels Sants
de la pedra y
dels Infants
d' Aragó, que
allí no estaven,
perque
ocupats se trobaven
ab la róba
deis jagánts.
Les giques
de Cocentaina,
que de ballar
molt entenen
y que,
segons fama, tenen,
de la
donsaina la vaina;
al dolç só
de la donsaina
ballaren ab
lo Ferrer
de Tibi, que
sens voler
ab lo colse á
Carracuca
li vá tirar
la peluca
en mitj
mateix del carrer.
Carracuca
incomodat
se va donar
á Pateta
y per Geroni
y Riteta
fon com un
Cristo-Iligat.
Un canonge
del Mercat
volgué
furtarli el sombrero;
mes no hu
consentí el Perrero
de la Séu, y
el molt gandul,
fugint, un
sèt en lo cul
Ii feu á
Nélo el Tripero.
S' asustá el
gos de Sant Róch
y desesperat
lladrá,
per lo qual
el Escolá
de l'
Alcora, tocá á fóch;
mirant
malparat el jóch
el Alcalde
de Fabara
tragué de la
lley la vara;
pero se vá
fastidiar,
perque li la
va trencar
una gica d'
Almenara.
Pera acabar
la funció
renyiren
Tóni y Manena,
l’Agüelo
Cuch sentí pena,
plora el Negre
del Sermó;
y hasta el
Gall de la Passió
mogué tal
algarabía,
que fon
memorable el día,
perque, de
riures cansada,
se morí
descostellada
la Delicá de
Gandia.
