Agua de limón
que por estas tierras
es de todo un poco
casi una leyenda,
con su azúcar,
con su canela,
alguien grita:
sabrosa y buena
y salen los niños corren hacia ella,
la mujer tocada por la gracia de aliviar los calores
en los agostos de los pueblos de la Ribera
de un río que llega
desde lejanas tierras
trayendo rumores que suenan a penas.
Aigua de llima
que per aquestes terres
és de tot una mica
quasi una llegenda,
amb el seu sucre,
amb la seua canyella,
algú crida:
saborosa i bona
i ixen els xiquets corren cap a ella,
la dona tocada per la gràcia d'alleujar les calors
en els agosts dels pobles de la Ribera
d'un riu que arriba
des de llunyanes terres
portant rumors que sonen a penes.
Autor: Jose Vicente Navarro Rubio
No hay comentarios :
Publicar un comentario