Els dies es consumien igual que crema un tros de llenya seca en una ximenera i el feien a ritmes discontinus. Ara una flamerada, després uns espurneigs. Hi havia vegades que el silenci era l'única cosa que quedava i per a eixos instants un solia retirar-se, si no vençut, pot ser, depén de l'instant, avorrit. Hi havia moltes coses per fer, d'eixes per a les quals es requeria d'ofici. Eren qüestions quotidianes en aquells pobles rurals escampats per una geografia física molt complicada a nivell orogràfic . Entre elles es poden citar, el munyiment de les ovelles i cabres; el tirar menjar a les mules; netejar les quadres; apilar la llenya en el corral; implicar aigua dels pous per a beure i atendre els quefers propis de les cases. i més que no citem per no avorrir als qui es venen a estes lletres, ja siga per pròpia voluntat o per distracció.
Autor: José Vicente Navarro Rubio
