I si al final fora això,
tu la terra que volem posseir,
tu l'ànima,
tu el cor,
tu la tristesa que ens inunda,
aqueixa sensació bastarda
de seguir com a corda
lligada al poal
que del pou trau aigua.
Som del poble
en el qual les arrels ens marquen
la llinda de la porta,
el so que s'allarga,
la tosquedat de la roca
i la blanor de l'aigua
que baixa sense saber de la mort nada
tu la terra que volem posseir,
tu l'ànima,
tu el cor,
tu la tristesa que ens inunda,
aqueixa sensació bastarda
de seguir com a corda
lligada al poal
que del pou trau aigua.
Som del poble
en el qual les arrels ens marquen
la llinda de la porta,
el so que s'allarga,
la tosquedat de la roca
i la blanor de l'aigua
que baixa sense saber de la mort nada
Autor: José Vicente Navarro Rubio
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.