POESÍA: AL MATÍ

 Al matí 

al poble

que desperta,

es veu la llum

 que cega,

eixa que indica

 els camins 

que porten

fins allí

 on s'alça 

una bandera

i al voltant d'ella

els qui conten

les velles històries

dels hòmens 

i dones

que lluiten 

per les seues terres,

amb un poc,

encara que només siga,

de la paraula 

que servix 

de defensa,

del que és nostre

perquè forma part 

d'una herència,

que segles 

després de segles 

es confirma,

sense que ningú puga

llevar-nos allò

 que tant ens ompli.

I així es comença

que bella 

orquestra! 

a créixer

i a omplir-nos 

d'allò 

que al nostre voltant

es troba.

Ja es comença

 a sentir

 en l'ànima

alegries i tristeses,

segons vengen,

victòries o derrotes,

anys de silenci

 o anys 

de bones collites,

així vengen

que alegria 

tan extrema, 

els qui glorifiquen 

el que és seu,

així vengen 

els poetes 

i vengen

 els mestres

i els llauradors 

de la terra

i que vinguen

els fusters 

i forners

i comptadors 

d'històries

 i vengen 

les dones 

i els jóvens

 i els majors

i vinguen

 tots i totes

sense que ningú 

s'escape 

d'eixa bella 

aposta,

de l'ésser humà 

pel seu,

abans que uns altres

 prenguen el nostre

en nom 

dels qui aletegen,

tal si foren mosques

a l'espera 

d'un festí 

que res els costa.

Autor: José Vicente Navarro Rubio