CANÇONS POPULARS I DE FESTA

https://www.cep-pedreguer.org/cancons-populars-i-de-festa/cancons-populars1:

AMPARITO

‘Amparito’
la filla del mestre
diuen que festeja
amb un foraster.

El diumenge,
quan va a missa d’onze
el nóvio darrere
el nóvio darrere
li porta el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet

‘Amparito’
la filla del mestre
abans festejava
amb un foraster.

El diumenge,
quan va a missa d’onze
ningú va darrere
ningú va darrere
portant-li el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet

‘Amparito’
la filla del mestre
ja no se’n recorda
d’aquell foraster.

El diumenge,
quan va a missa d’onze
un xicot del poble
un xicot del poble
li porta el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet

‘Amparito’ no t’apures
que el diumenge tornarem
tu aniràs a missa d’onze
jo anirè darrere
portant-te el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet
i a la porta de l’església
li dona un beset.

BAIX DEL PONT DE CULLERA

Baix del pont de Cullera, leré leré
ballava un ‘sapo’, leré
ballava un ‘sapo’, leré
Sembla un tapo de bassa, leré leré
fent-se el ‘beato’, leré
fent-se el ‘beato’.

Jo tinc un perolet
jo tinc dos perolets
jo tinc tres perlolets
jo tinc quatre peroles
jo tinc cinc peroles
jo tinc sis peroles
jo tinc set
jo tinc vuit
jo tinc nou
jo tinc deu perolets
una, dos, tres,
quatre, cinc i sis,
set, vuit, nou i deu.

Allà baix la sequioleta
ballava un ‘pato’, leré leré
mec mec mec
i quines volteretes
donava el ‘nano’, leré leré
mec mec mec

Jo tinc un perolet…

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta Marieta;
Pregunteu-li com se diu,
Marieta de l’ull viu.

CANÇÓ DE LES MENTIDES

Mon pare se’n va al mercat
a comprar una burra cega.

Li tallaren els quatre peus
la burra arranca a córrer.

Saltant paret i barrancs
topeta una figuera.

Li tira una pedra fort
i fa caure una ametlla.

Li cau l’ametlla en el peu
i l’ix sang de l’orella.

Per la mar corren conills
per la muntanya anguiles.

Per aixó esta cançó es diu
la cançó de les mentides.

Qui vulga saber-la bé
que se’n vaga a Filipines.

I allí vaig aprendre jo
la cançó de les mentides.

CANÇÓ DE LA LLUM

Ja podeu amagar els trastos al corral
quinqués i mamparilles, llanternes i fanals,
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser,
llumena tot el poble i atrau el foraster.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli ens ómpliga de fum.
Les vigues són plantades i la llum ja vindrà
perquè les xiques guapes es miren la cara.

Ja se’n podeu anar on siga a protestar
que la llum no ha vingut ni crec que mai vindrà.
Els xavos que hi havia per l’allumenament
se’ls ha gastat l’alcalde en dones i demés.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i que al senyor alcalde li peguen en lo cul,
les vigues són plantades i la llum ja vindrà
i que el senyor alcalde se’n vaja a Panamà (fer la mà).

CÓRREGA LA BOTA

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
que venim contents.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
que si no ‘mon’  poses, no ‘mon’ anirem,
volem estar ací i ací estarem.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
pa que sàpies que estem agraïts,

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

no ‘mon’ anem encara, encara,
no ‘mon’ anem encara, no,
no ‘mon’ anem encara, encara,
no ‘mon’ anem encara, no.

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
que venim contents.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
que si no ‘mon’ poses, no ‘mon’ anirem,
volem estar ací i ací estarem.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
pa que sàpies que estem agraïts,

Què borratxera, què borratxera,
tota la culpa, tota la culpa, la tavernera.

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Tornem de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
tornem de Benimagrell,
no tornem borratxos,
que portem mig pet.

Tira-li la clau, tira-li,
no li faces mal, tira-li,
tira-li la clau, no li faces mal,
tira-li la clau, tira-li.

Tots l’havem begut
i no mos ha fet mal.
Que siga beneït
l’oli del barral,
ai, ai, ai, Sant Pasqual,
que no mos faça mal.

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Jo conec un amic que li diuen “cosa Bona”
que quan s’emborratxa és molt lladre
i va a casa de la dona
i comença a garrot en tots.

Jo conec un senyoret
que tots els dies va
borratxo com un cep
i este matí
l’he vist allà a l’Andot
i si portava pet
que ha perdut els pantalons.

DE PEDREGUER A LA XARA De Pedreguer a la Xara han fet una carretera per anar els pedregueros a vore la carnissera. Rosario la carnisera està que s’arrapa i plora de vore que els pedregueros no s’acosten a la Xara. De la Xara no a vull i d’Ondara no dic res al entrar a Pedreguer la primera meua és. De Pedreguer a la Xara han fet una carretera. EL BARRANC DE L’ASSUT A ta mare l’han vista al barranc de l’Assut que es menjava una coca que li xorrava el suc, Que li xorrava el suc, que li xorrava el suc, a ta mare l’han vista al barranc de l’Assut. Ma mare m’envia a l’horta a regar el melonar; jo em pegue una revolta i me’n vaig a festejar. Tornada Les xiques del carrer Nou totes filen a la lluna per a fer-se l’aixovar i no se’n casa ninguna. Tornada En ma vida m’he rist més que una nit collint tomaques: em vaig girar i vaig vore una gallina amb sabates. Tornada EL CABANYAL Hi ha en el Cabanyal una casa que fa cantonet. La xica d’allí festejava Tamb un xic foraster. I ara s’ha sabut que la xica molt grossa s’ha fet. I és que l’han fotut i la xica va a tindre un xiquet. EL MIQUELET DE LA SEU El Miquelet de la Seu, xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC s’ha obert com una magrana, xim pum. S’ha obert com una magrana xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC el Miquelet de la Seu La culpa la té l’obrer, xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC que l’ha fet de mala gana, xim pum. Que l’ha fet de mala gana, xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC el Miquelet de la Seu. EL TIO PEP El tio Pep se’n va a Muro, tio Pep de Muro, què ens portarà, tio Pep, tio Pep… Una tartana i un burro, tio Pep per anar a pasejar, tio Pep, tio Pep… El tio Pep ja té el burro, tio Pep (bis) que molts diners li ha costat, tio Pep, tio Pep… En pujar una revolta, tio Pep (bis) la tartana s’ha bolcat, tio Pep, tio Pep… Té dos costelles trencades, tio Pep (bis) i l’han dut a l’hospital, tio Pep, tio Pep… I tota la gent de Muro, tio Pep (bis) diuen que l’han enredat, tio Pep, tio Pep… ERES CALIUETA Eres caliueta que piques i voles eres més guapeta que totes les dones eres caliueta que voles i piques eres més guapeta que totes les xiques. Et vull, et vull,et vull i et voldré, perquè eres guapeta i amb tu em casaré; et vull, et vull, et vull i et voldré, perquè eres guapeta i amb tu em casaré. JA VE CENTO DE CA LA NÓVIA Ja ve Cento de ca la nóvia ja ve Cento malhumorat ja ve Cento comptant les pases carabasses li hauran donat Maria Rosa que bé que estàs si no m’ajudes no et casaràs óbrim la porta carinyo meu jo t’ho demane per l’amor de Déu. LA BEATA Una beata diuen que va, una beata diuen que va, tots els dies, va tots els dies, va tots el dies a confessar. Ella fa creure que va per Déu, ella fa creure que va per Déu, i va per vorer, i va per vorer, i va per vorer al seu Mateu. El seu Mateu es el seu consol, el seu Mateu es el seu consol, li tira “polvos”, li tira “polvos”, li tira “polvos” baix del llençol. Baix del llençol hi ha un angelet, baix del llençol hi ha un angelet, que te la cara, que te la cara, que te la cara, del Mateuet. LA LLUNA La lluna la pruna vestida de dol son pare la crida i sa mare no vol. Que coses més bones que cria el Senyor per dalt les teulades raïm de pastor. La lluna la pruna vestida de sol per dalt de la Plana cridant al Raimon. La veu Caterina i comença a ballar un núvol s’acosta i la lluna se’n va. S’amaga espantada en veure un mussol son pare la crida i sa mare no vol. Les barques de Dénia dormen en el port i la lluna plena bressola el Montgó. La meua Mireia recorda amb amor Marta i Carolina Vicent i Raimon. Aïna i Caterina Jaume, Marc i Enric Marieta i Alba i els altres amics. LA MANTA AL COLL La manta al coll i el cabasset ‘mon’ anirem al Postiguet la manta al coll i el cabasset ‘mon’ anirem, ‘mon’ anirem al Postiguet ‘arreando’ xim-pam-pum ‘arreando’ xim-pam-pum per dos quinzets, un puro, per tres, una pipa, per quatre, una guitarra, per cinc, una xica, el puro ‘pa’ fumar, la pipa ‘pa’ lluir, la guitarra ‘pa’ tocar, i la xica ‘pa’ dormir. LA RECENT CASADETA Una recent casadeta se lamentava plorant: ma mare te la culpa de lo que me estan passant, m’ha casat amb un vell que te molts diners però te una flauta que no li val res. Perquè vull tantes pessetes si a mi no me fan profit i si me pica la viola me la rascaré amb lo dit pareix una bleda en un camp de secà que si no la reguen no pot espigar. El cor em dicta una cosa que es molta veritat em buscaré un criat jove i el motoret regarà traurà l’aigua fresca i l’hortet amb saó, i d’eixa manera creixerà el meló.